El Barcelona World

Lea la versión en castellano

Xavier Adserà va arribar al Parlament i va dir el que no ens agradaria sentir: que si ens entretenim gaire en els clàssics embolics parlamentaris el projecte del Barcelona World podria desaparèixer de Catalunya i aparèixer, amb altres inversors, en un lloc d'Espanya anomenat Madrid... A la nit li va explicar la situació amb meridiana claredat a Cuní, i el resultat és de risc. Després del fiasco amb Eurovegas, el Govern de Madrid, feliçment acompanyat del poder de l'Estat -que juga a casa, i la casa no és Catalunya- han començat el procés de seducció perquè els milionets se'n vagin a la terra de l'ós i l'arboç. Tenen el marc legal preparat, la reducció fiscal és d'escàndol -deixen l'impost en un 1%- i a cau d'orella xiuxiuegen als inversors que Catalunya és un desastre, que no hi ha estabilitat política i que Mas té un govern feble. Ergo, que se'n vagin a Alcorcón amb AVE o amb avió, o en turbo jet dels que no tenen avaries. La pressió és tal que, malgrat la ferma decisió dels inversors de situar el Barcelona World en terres de Tàrraco -amb un Adserà de la zona, antic casteller-, tot se'n podria anar en orris.

Però només el perdrem si els partits catalans es comporten com uns irresponsables. Avanço que el joc no m'agrada gens, i tampoc no m'agrada que s'abaixin impostos a un sector poderós. Els matisos, però, suavitzen el disgust: primer, ningú no vol que el model turístic català es basi en el joc. Alhora, és bo que en el model turístic català també hi hagi aquesta poderosa oferta de lleure. I, a més, és bo que es faci amb instal·lacions de categoria que ens deixin ben situats al sector. Ningú no deixarà d'anar a la Costa Brava, però també vindran els que ara no venien. I quan aquest sector planteja la creació de 10.000 llocs de treball directes, més de 7.000 d'indirectes i la dinamització econòmica de tota la zona, més els beneficis derivats d'aquest nou turisme, estem parlant d'un canvi de paradigma en la situació econòmica catalana. No és una cosa poc important i, sens dubte, no hauria de ser una joguina trencada en mans de la irresponsabilitat política.

El segon matís, el de la rebaixa. De tots els impostos que paguen els casinos, només es planteja rebaixar-ne un, que requeia sobre els ingressos. Adserà, però, es compromet que en qualsevol cas hi hagi un límit que garanteixi que la Generalitat mai no ingressarà menys del que ara ingressa, i, al contrari, es preveu que es dispararan els ingressos per l'impost. Tot sembla raonable, doncs, però el PSC i restes diuen que votaran que no, els del PP no s'han presentat a la comissió -potser per beneficiar Madrid?- i ERC s'ho està pensant, abstenció amunt o avall. És a dir, que un dels projectes més rellevants per a l'economia catalana podria anar-se'n en orris per les baralles de baixa estofa de la nostra política. I després, quan sigui a Madrid, cridarem contra la pèrfida Espanya...