Davant del mur, un altre cop

Aquesta entrada també està disponible en: Español

Imatge via Auntie P sota llicència Creative Commons

Si sempre fas les coses de la mateixa manera sempre obtindràs resultats similars. Tots tenim unes creences i uns valors que influeixen de forma decisiva en com fem les coses.  El que aprenem, el nostre entorn, les nostres relacions configuren les opinions, la nostra perspectiva davant qualsevol situació i també la nostra forma de treballar. Al llarg dels anys podem  assentar tots aquests pilars de la nostra personalitat fins un punt que si algun d’aquests hàbits no són adequats, costa molt tornar enrere i corregir-los.  Les següents línies expliquen com reconèixer aquestes situacions  que no encaixen en el nostre ‘mètode’ de producció , i com podem començar a fer-hi front.

No parlo de situacions d’ansietat, ni d’estrès. Tot això queda pels professionals de la salut. Parlo de situacions que vivim reiteradament, que perjudiquen la nostra activitat i que no podem evitar. Deixeu-me que us expliqui una situació que he viscut fa poc:

Divendres al matí: Poc després d’arribar al meu lloc de treball i arrencar el meu equip m’apareix la terrible pantalla blava de Windows, cosa que ja m’havia passat amb anterioritat però que s’havia solucionat reiniciant el PC.  Reinicio i continuo amb el que estava fent, descarrego el correu…  pantalla blava again. Uf, reinicio i dona un error de disc, l’ordinador està mort. Després de fer un comentari enginyós – acudit d’informàtics – canvio l’equip per un de substitució que tenim per aquestes situacions, molt més lent i amb menys prestacions, però funcional. Com a mínim això pensava jo.  Intento arrancar el meu entorn de treball, dona un error de components,  falta una .dll, sospito que el nostre entranyable tècnic de hardware ha decidit preparar l’equip sense seguir el procediment escrit  per evitar aquest tipus de problemes. És un lliure pensador…

Aconsegueixo trobar i instal·lar els components, he perdut dues hores. Línea, continuo cap a bingo. Intento tornar-me a ficar en marxa, puc obrir l’entorn de desenvolupament. Executo l’aplicació i al accedir a la finestra inicial dona un error indicant-me que s’ha generat un log, l’obro i m’adono que falten més controls per instal·lar.  Tornem-hi  un altre cop, i un altre i un altre… He necessitat repetir la mateixa acció varies vegades per  donar-me compte que faltaven components que impedien el meu treball. Notablement alterat –a punt de perdre la perspectiva- desisteixo d’intentar fer la meva feina, i revisió tot s els components del sistema,  documentació en ma. Finalment i desprès de passar tot el matí restableixo el funcionament normal del meu equip i puc començar a treballar.“

Si enlloc de topar varis cops contra la mateix paret hagués  parat,  racionalitzat el problema, i cercat quina era el seu origen… Però molt cops la dinàmica del dia a dia ens te tan absorts que som incapaços de fer ‘quelcom diferent’ us proposo uns quants punts per intentar evitar-ho

Revisar la nostra forma de treballar. En el seguiment setmanal enumero els problemes que he tingut durant la setmana, d’aquesta forma es fàcil detectar quines situacions es repeteixen amb freqüència

No parlem de situacions on es posi en qüestió la nostra eficiència sinó de com afrontar una situació similar on varis problemes arriben a la vegada. Per exemple,quan un client es posa en contacte amb nosaltres per comunicar-nos un problema, a partir d’aquí s’altera la nostra percepció del que es important, i de les següents accions a realitzar. O com he explicat en la historieta inicial, una situació on davant d’un problema reiteratiu insistim a agafar el mateix camí, tot i que hi ha un gran nombre de possibilitats de no avançar. No ensopeguem amb la mateixa pedra, topem amb obstacles lleugerament diferents però amb una arrel comuna. En l’anècdota, davant la falta de components insisteixo en continuar treballant trobant-me els errors d’un en un enlloc de realitzar un repàs complet, el que hagués sigut molt més eficient.

Moltes vegades ens és impossible identificar aquestes situacions quan sorgeixen. Estem immersos en la situació actual i treballem amb una perspectiva a molt baixa altura, tenint en compte només el problema que tenim davant els ulls. No som capaços d’aturar-nos i aixecar la vista, el que ens donaria una visió més àmplia. Veure una mica més en conjunt la situació, no només l’ara.

Com combatre aquestes situacions? És molt complex. Hem de començar per aprendre a identificar-les a posteriori. Durant la revisió setmanal o al final dels dies en que s’hagin presentat, un cop arribem a casa i estiguem  en un entorn calmat preguntem-nos:

  • Quina és la situació concreta on m’he quedat fora de joc?
  • Els diferents  entrebancs que m’he trobat tenen quelcom en comú? Com per exemple un mateix origen, una mateixa arrel
  • Com he resolt el problema? i quan m’ha costat? (temps i energia)
  • El podria haver resolt d’alguna forma racional?  Plantejar solució alternativa

“Fer-ho per escrit ens ajuda a interioritzar-ho, a fer que ho tinguem present.  Una simple revisió mental és insuficient.”

La repetició crea l’hàbit. A mesura que anem desenvolupant el procés podrem començar a intentar identificar aquestes situacions en el mateix moment que es produeixen. En aquest moment, el fet de poder identificar el problema ens permetrà fer una parada per tranquil·litzar-nos, racionalitzar-ho i aplicar la decisió correcta en viu. La revisió ens ajuda a mecanitzar el procés, a interioritzar-lo.

Desenvolupa la capacitat de no culpabilitzar-te a l’hora reconèixer els errors. No serveix per res flagel·lar-se, ens treu energia i motivació. Reconèixer on ens hem equivocat ens ha de ficar en guàrdia per no cometre el mateix error un altre cop.

Per veure les coses des d’una perspectiva superior, aïllant el component anímic i emocional de  totes aquestes situacions, hem d’aprendre a desconnectar. Si ens podem permetre el luxe de sortir de l’oficina, anar a fer un cafè mentre llegim el diari podrem desfer-nos del sentiment negatiu, i començar de nou. Si no podem evadir-nos físicament del problema, podem fer-ho mentalment. Canviem d’activitat, a una tasca que puguem solucionar fàcilment  i ens faci obtenir aquella satisfacció de la feina feta,  ja tornarem al problema més tard amb més moral i ganes. Aquestes vies permeten fer un canvi de xip que ens ajudarà a veure les coses d’un altra manera.

Fem les coses i ens enfrontem als problemes d’una determinada manera per el conjunt de factors que enumeràvem en la introducció del post (educació, entorn, costum). Son hàbits cimentats durant anys, si els volem desfer haurem d’anar pas a pas.

No pretenc escriure sobre autoajuda, tot i que algunes vegades els posts tinguin cert aire. Escric sobre productivitat i els factors que ajuden a millorar-la, el que a vegades em pot dur a fer un escrit que s’allunyi de la corrent primària del blog. El post d’avui es pot resumir en tres paraules Perspectiva – Reflexió – Correcció. Tres pilars per trobar la millorar continua. Quins factors creieu que són els que afecten favorable o negativament a la vostra productivitat? Us agradaria que escrigués sobre un d’aquests temes en contret? Deixeu el vostre comentari o envieu-me’l a @davidtorne (twitter).

Podeu compartir amb mi els vostres dubtes sobre productivitat al apartat Qüestiona’m

P.S. Demano públicament perdo per la longitud excessiva dels meus posts,  amb  aquest se me’n anat la mà.